És recomanable fer activitat física en períodes d'alta contaminació de l'aire?

L'activitat física en nens i adolescents és fonamental per al desenvolupament integral: millora les capacitats físiques, cognitives i emocionals, enforteix el sistema cardiovascular i respiratori, promou un pes saludable i redueix el risc de malalties cròniques, com l'obesitat, la diabetis tipus 2 i els trastorns cardiovasculars a l'edat adulta. A més, fomenta el benestar mental en disminuir l'estrès, l'ansietat i millorar l'autoestima.

No obstant això, quan es realitza en zones amb alts nivells de contaminació de l'aire, els beneficis es poden veure atenuats o fins i tot esdevenir riscos per a la salut.

La contaminació de l'aire és causada principalment pel trànsit vehicular, les emissions industrials i la crema de combustibles fòssils. Aquests factors alliberen partícules i gasos tòxics com les partícules en suspensió (PM_2.5 i PM₁₀), el diòxid de nitrogen (NO₂), l'ozó troposfèric (O₃) i el monòxid de carboni (CO).

Aquests contaminants fan malbé els sistemes respiratori, cardiovascular i neurològic, agreugen malalties cròniques, redueixen la qualitat de vida i augmenten el risc de mort prematura.

A més, la contaminació de l'aire té un cost elevat per al sistema sanitari, ja que provoca una major incidència de malalties respiratòries, cardiovasculars i altres afeccions relacionades, cosa que genera un increment en la demanda d'atenció mèdica, hospitalitzacions i tractaments. També genera un alt cost econòmic, laboral i social, a causa de l'important nombre de morts prematures que ocasiona.

Aquest problema es veu cada cop més exacerbat en algunes ciutats a causa del canvi climàtic, que genera fenòmens meteorològics com a anticiclons, els quals afavoreixen l'estancament dels contaminants. També augmenta el transport de partícules en suspensió des de zones desèrtiques (calima) i de partícules i gasos provinents d'incendis forestals a altres regions o continents.

A les ciutats amb ports marítims, se sumen les emissions derivades de l'activitat portuària, com ara les provinents dels vaixells, les grues i els vehicles que operen en aquestes zones. Tot això contribueix a un augment significatiu dels nivells de contaminació en les ciutats i agreuja l'exposició a aquests tòxics.

La contaminació de l'aire té un impacte significatiu en la salut humana, especialment en nens i adolescents, a causa de la vulnerabilitat fisiològica i les característiques del desenvolupament. Les exposicions durant la infància i l'adolescència no només afecten la salut a curt termini, sinó que també poden tenir conseqüències a llarg termini i fins i tot escurçar l'esperança de vida.

Activitat física i contaminació

Durant la pràctica d'activitat física, l'exposició a aquests contaminants pot ser encara més gran. Això no només és perquè l'activitat física es realitza freqüentment a l'aire lliure en zones urbanes, sinó també perquè incrementa la freqüència respiratòria i el volum d'aire inhalat, cosa que augmenta la quantitat d'aire contaminat que s'inhala. Això pot generar efectes negatius més greus en comparació amb una situació de repòs.

L'exercici en ambients contaminats no només afecta la funció pulmonar, sinó que també pot ingressar toxines al torrent sanguini, cosa que augmenta l'exposició sistèmica a aquests contaminants.

La contaminació de l'aire afecta el sistema respiratori, causant inflamació, reduint la capacitat pulmonar i augmentant el risc de malalties respiratòries com ara asma i bronquitis. També provoca alteracions cardiovasculars i afecta el desenvolupament cerebral, contribuint a problemes cognitius i de concentració. A més, l'exposició durant l'embaràs pot provocar pes baix en néixer i naixements prematurs.

Tot i aquests riscos, els beneficis de l'activitat física continuen sent considerables i, en general, superen els efectes negatius de la contaminació, sempre que es prenguin mesures adequades per protegir la salut.

Per mitigar els efectes negatius de la contaminació de l'aire sobre la salut de nens i adolescents, cal implementar una combinació de mesures tant individualment com col·lectivament.

Les següents són recomanacions que poden minimitzar els riscos:

• Comproveu la previsió del temps, la qualitat de l'aire i esteu atents als avisos d'episodis d'alta contaminació.
• Optar per horaris de baixa contaminació.
• Evitar realitzar activitat física a prop de carrers, avingudes o carreteres transitades.
• Evitar fer activitat física a l'aire lliure en hores punta de trànsit vehicular.
• En la mesura que sigui possible, realitzar l'activitat física en zones de baixes emissions, com ara parcs o jardins, o en zones allunyades del trànsit vehicular o d'àrees industrials.
• Realitzar activitat física en llocs amb menys contaminació.
• Realitzar activitats en espais tancats amb bona qualitat de l'aire.
• Els pacients amb malalties cròniques respiratòries i cardiovasculars han d'extremar les precaucions, fins i tot amb nivells de contaminació atmosfèrica més baixos que els de persones sense aquestes malalties.

Aquestes estratègies poden ajudar a minimitzar els riscos associats a la contaminació de lʻaire durant la pràctica dʻactivitat física. Això no obstant, si hi ha un episodi important de contaminació i no hi ha cap altra alternativa, seria recomanable suspendre l'activitat i evitar l'exposició.

En el cas de l'esport escolar o formatiu, és fonamental que les institucions educatives i els responsables de l'esport implementin un pla d'actuació i mesures de prevenció davant dels efectes de la contaminació de l'aire. Aquest pla hauria d'incloure la monitorització constant de la qualitat de l'aire i l'adaptació de les activitats, i fins i tot la suspensió temporal, quan els nivells de contaminació siguin perillosos per a la salut dels infants i adolescents, amb l'objectiu de protegir-ne el benestar i evitar complicacions tant a curt com a llarg termini.

A més, és essencial que els individus i les comunitats adoptin mesures per reduir la contaminació a nivell col·lectiu. Es requereix un enfocament més ampli, sostenible i saludable que redueixi la contaminació de l'aire i l'exposició, mitjançant polítiques públiques com el foment de l'ús de transport públic net, els desplaçaments més sostenibles, la creació de zones verdes i de baixes emissions o la reducció de emissions industrials o portuàries, entre d'altres.

Per exemple, a l'estat de Califòrnia, els Estats Units, la implementació d'estrictes regulacions sobre les emissions dels vehicles de combustió interna ha portat a una millora notable en la qualitat de l'aire. Com a resultat, s'ha observat una reducció significativa en els episodis d'asma i altres malalties respiratòries, especialment entre els nens. Aquest cas demostra com les polítiques de reducció de la contaminació de l'aire poden tenir un impacte directe i positiu en la salut pública, millorant la qualitat de vida i reduint els riscos de malalties respiratòries.

La clau és trobar un equilibri entre els beneficis de l'activitat física i la protecció davant dels riscos de la contaminació de l'aire.

És fonamental promoure l'activitat física en entorns saludables, millorar la qualitat de l'aire en les zones urbanes i educar la població sobre els efectes nocius de la contaminació i les mesures per protegir-se'n. Només així es poden maximitzar els beneficis de l'activitat física i garantir una millor qualitat de vida per a les generacions futures.