La miopia, referida en algunes ocasions com a visió curta, és un trastorn de la vista que impedeix veure amb tota nitidesa els objectes més allunyats del camp visual. Afecta nens i nenes per igual, i les persones que tenen algun antecedent familiar són més propensos a patir-la.
La miopia és una condició visual que es caracteritza per causar visió borrosa de lluny. La llum que entra a l'ull s'ha d'enfocar a la retina, però en el cas dels miops, la longitud de l'ull és més gran del que hauria de ser, o la còrnia és excessivament corba, i això provoca que s'enfoca per davant de la retina, causant visió borrosa. Com més gran sigui aquesta distància entre la retina i on s'enfoca la imatge, de major magnitud serà la miopia.
És possible que la miopia vagi acompanyada d'astigmatisme. L'astigmatisme passa quan la còrnia o el cristal·lí tenen una curvatura irregular.
En cap cas es podrà tenir hipermetropia i a la vegada la miopia, ja que són condicions oposades. La hipermetropia es produeix quan la imatge s'enfoca darrere de la retina, al contrari del que passa a la miopia.
Les dades de l'any 2000 reflecteixen que el percentatge de població miop a escala mundial era de 22,9%, dels quals un 2,7% eren miops magnes. Aquestes dades van augmentant cada any i s'estima que per al 2050 la meitat de la població mundial serà miop (un 49,8%).
Es considera miopia magna o patològica a partir de 6 diòptries. Aquestes miopies tan altes suposen un risc, ja que tot i que l'ull amb la graduació correcta vegi bé, incrementa les possibilitats d'altres patologies oculars associades com a esquinços de retina, cataractes, glaucoma o altres afectacions de la retina.
Quins són els seus símptomes?
La causa més comuna actualment, la que fa augmentar les xifres de població miop, són els factors ambientals com l'ús excessiu de pantalles o de treball en visió propera acompanyat de passar poc temps fent activitats a l'aire lliure.
La segona causa és tenir antecedent de familiars amb miopia. I, finalment, pot aparèixer miopia temporal o permanent secundària a altres patologies.
La miopia es pot mantenir invariable o augmentar, però no disminueix. Pel que fa a la primera graduació prescrita a un miop, les diòptries no disminuiran en controls posteriors, llevat de casos puntuals en què hi hagi una altra patologia o alteració que ho provoqui.
Com es diagnostica?
Els nens amb miopia solen tenir problemes per veure la pissarra a classe, per llegir els subtítols a la televisió o per veure els cartells pels carrers. Aquests tipus de símptomes els expressen ells mateixos quan són més grans, però en el cas dels més petits, pot ser més difícil d'identificar.
Hi ha un fenomen anomenat “falsa miopia” (pseudomiopia) que està començant a veure's sobretot en pacients adolescents. L'abús de pantalles o activitats en visió propera fan que l'ull faci un “sobreesforç” per enfocar durant molt temps objectes propers. Això fa que quan l'ull s'ha de relaxar per enfocar alguna cosa a una distància llunyana, triga molt a fer-ho, i en alguns casos és incapaç, provocant una visió borrosa típica de miops. Això pot portar a error i semblar que és un ull miop, però en realitat seria una pseudomiopia.
Quin és el seu tractament?
El tractament per a la miopia és l’ús d’ulleres amb la prescripció més actualitzada. En pacients majors de 12 anys i amb la responsabilitat suficient per fer-ne un bon ús, també es podran fer servir lents de contacte. Aquestes es podran fer servir durant una limitada quantitat d'hores al dia, per tant, en cap cas substitueixen les ulleres.
La miopia es pot operar mitjançant cirurgia refractiva. No tots els casos són aptes per a aquesta operació, es valoren molts aspectes a part de la miopia com a tal. Cal que la miopia estigui estabilitzada, per tant, no se sol practicar en pacients menors de 20 anys. Altres factors com la magnitud de la miopia, i altres malalties que pateixi el pacient també es tindran en compte.
La progressió habitual de la miopia és d'aproximadament 0.50 D per any durant el temps que l'ull continua creixent.
En els casos de pacients a qui avança més ràpid, és convenient prendre alguna de les mesures acceptades actualment per al control de la miopia, aquestes són:
Tractament farmacològic amb el col·liri d'atropina al 0,01%. És un col·liri que es prescriu amb recepta mèdica i que s'ha de posar 1 gota cada nit als dos ulls. Generalment es perllonga durant diversos anys aquest tractament.
Lents oftàlmiques (DIMS). A primera vista són unes ulleres normals, però els vidres estan fets amb una tecnologia que aconsegueix l'efecte que busquem per controlar la miopia.
Lents de contacte d'ortoqueratologia. Són unes lents de contacte especials que aplanen la còrnia de manera temporal durant les hores de son. L'endemà, aquest efecte dura i el pacient no ha de portar ulleres ni lents de contacte de cap mena, i la seva visió és bona.
Lents de contacte diàries per al control de miopia. Són unes lents de contacte toves com les que utilitza la major part de la població, però la geometria d'aquestes és específica per provocar un efecte a l'ull que ens serveixi per controlar la miopia. S'han de fer servir mínim 10/12 hores al dia.
Totes aquestes opcions controlen entre un 40-60% la miopia. Això vol dir que, si la progressió d'un pacient era un augment d'1 diòptria a l'any, amb aquests tractaments aconseguim augmentar 0,50 diòptries. Per tant, la graduació que tindrà el pacient quan se li estabilitzi la miopia sobre els 18 anys, serà la meitat del que hagués estat sense el tractament.
En els casos que es requereixi, es poden combinar més d'un tractament per incrementar l'efectivitat.
¿Qué otras cosas hay que tener en cuenta?
Per prevenir l'aparició de miopia i els símptomes de les falses miopies, cal aplicar les pautes d'higiene visual següents:
Controlar el temps amb pantalles. En menors de 2 anys evitar-les, de 2 a 5 anys màxim 1 hora al dia, i de 5 a 12 anys màxim 2 hores al dia.
Durant el temps de treball en visió propera seguir la regla 20-20-20: per cada 20 minuts de treball, mirar durant 20 segons mínim a una distància superior de 20 peus (equivalent a 6 metres).
Intentar que les pantalles no estiguin més a prop de 30 cm, idealment a 45 – 60 cm.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Especialistes en tractar les diferents malalties o afeccions de l'ull i les seves parts: la retina, la pupil·la, la parpella, el globus ocular, el llagrimer, el nervi òptic, la musculatura, etc.Coneix-nos
Descobreix què has de considerar en triar ulleres i lents de contacte per a nens. Des de la muntura ideal fins al tipus de lent, conegui les característiques clau per a garantir una visió òptima i comoditat. A més, explori diferents tipus de lents de contacte i sistemes de neteja adequats per a cada cas. Confiï en un òptic optometrista per a una adaptació segura i revisions periòdiques.
La hipermetropia és un defecte refractiu comú en nens, on els objectes s'enfoquen darrere de la retina, causant visió borrosa. Pot ser causada per ulls petits o còrnies planes.
Qualsevol pantalla, sigui de mòbil, televisió, tauleta o rellotge intel·ligent, en genera. També n'irradien els flaixos de les càmeres, els fluorescents i els LED.
S'anomena cel·lulitis preseptal la infecció profunda de la pell de les parpelles. És una infecció que passa amb més freqüència en nens menors de cinc anys i que és igual de freqüent en nens que en nenes. Quines manifestacions produeix i quins són els signes d'alarma?
Durant el període de confinament que estem vivint s'ha incrementat l'ús de dispositius electrònics i, per tant, l'exposició a pantalles en nens i adolescents.
L'astigmatisme, un defecte de refracció comuna, distorsiona la imatge al no enfocar-se en un sol punt. Pot ser regular o irregular, afectant la còrnia o el cristal·lí.
Molts pares deixen un llum encès a l'habitació del nadó per reduir la seva "por" a la foscor. Es tracta d'un costum innecessari que, a més, pot afectar la seva salut.
La conjuntivitis és una inflamació de la part blanca de l'ull i de la superfície interna de les parpelles. Encara que alguns tipus de conjuntivitis desapareixen per si sols, altres requereixen tractament farmacològic.
L'estrabisme és un trastorn ocular en el qual els ulls no s'alineen adequadament. Pot ser constant o intermitent, vertical o horitzontal, i causa símptomes com a visió doble, fatiga visual i mal de cap. El diagnòstic es realitza mitjançant una avaluació oftalmològica, i el tractament varia segons el tipus i la gravetat de l'estrabisme, podent incloure ulleres, pegats, exercicis o cirurgia. La detecció precoç és clau per a prevenir complicacions i garantir un bon pronòstic visual. Consultar a un oftalmòleg pediàtric és fonamental per a la cura ocular en casos d'estrabisme.
