Miopia

Què és la miopia?

La miopia és un problema de la visió en què els objectes que estan a prop es veuen bé, però els objectes llunyans es veuen borrosos.

L’ull pot enfocar les imatges gràcies a la còrnia i al cristal·lí. La llum passa a través d’aquestes estructures i es corba (o es refracta) per quedar enfocada directament a la retina, que està a la part posterior de l’ull. D’aquesta manera, la llum es converteix en senyals que s’envien al cervell, permetent així que es vegin les imatges. 

En els casos de miopia, la còrnia té una curvatura més gran del normal. També pot existir una miopia quan l’ull és molt allargat o té una forma ovalada en lloc de rodona. Això fa que no es pugui enfocar bé la llum que arriba a l’ull. D’aquesta manera, els raigs de llum que s’haurien d’enfocar a la part posterior de l’ull, o retina, s’enfoquen o arriben a un punt davant de la retina i es creuen. Això fa que els missatges que s’envien des de la retina fins al cervell es percebin de forma borrosa.

La miopia sol aparèixer durant la infància i l’adolescència. En general, aquesta miopia s’estabilitza entre els 20 i els 40 anys d’edat.

Alguns factors de risc poden augmentar la probabilitat de desenvolupar miopia, per exemple:

• Genètica. La miopia sol ser hereditària. Si algun dels progenitors té miopia, augmenta el risc que també es doni en el nen. El risc és encara més alt si tots dos, el pare i la mare, tenen miopia.
• Activitats prolongades que requereixen visió de prop. Llegir o realitzar altres activitats de prop durant molt temps pot afavorir que aparegui una miopia.
• Temps davant de les pantalles. Els nens que usen ordinadors, mòbils, ipads o altres dispositius intel·ligents durant molt temps, tenen un risc més elevat de patir miopia.

Quins són els seus símptomes?

Alguns dels símptomes de la miopia són els següents:

• Visió borrosa en mirar objectes que estan lluny.
• Necessitat d’entornar les parpelles per veure amb claredat.
• Mal de cap.
• Fatiga o cansament als ulls.

Els nens en edat escolar poden tenir dificultat per veure coses escrites en pissarres o projeccions de pantalla a classe. És possible que els nens més petits no expressin dificultat per veure, però poden tenir els següents comportaments, que indiquen dificultat en la visió:

• Entornar els ulls constantment.
• Semblar no ser conscients o no adonar-se dels objectes llunyans.
• Parpellejar amb freqüència.
• Fregar-se els ulls amb freqüència.
• Seure a prop del televisor o apropar molt les pantalles a la cara.

Com es diagnostica?

Pot donar-se el cas que els nens que pateixen una miopia no siguin conscients dels problemes de visió que tenen o dels canvis que es produeixen de manera progressiva en la seva visió. Per tant, és recomanable realitzar exàmens periòdics de la vista per garantir un diagnòstic i un tractament oportuns. Un examen bàsic dels ulls pot confirmar la presència de miopia.

El pediatre realitzarà exàmens relativament senzills per comprovar l’estat dels ulls en el moment del naixement, entre els 6 i els 12 mesos, i entre els 12 i els 36 mesos d’edat. A partir d’aquest moment, es recomana fer altres revisions:

• Almenys una vegada entre els 3 i 5 anys d’edat.
• Abans d’anar al parvulari, normalment als 5 o 6 anys.
• Un cop l’any, fins al final de l’educació secundària.

Si en una d’aquestes revisions es comprova que hi ha un problema de visió, es podran realitzar altres proves específiques per valorar el problema concret que existeix.
 

Imatge de Freepik

Quin és el seu tractament?

L’objectiu principal del tractament de la miopia és millorar la visió. Per això, se sol ajudar l’ull a enfocar la llum a la retina mitjançant l’ús de lents correctores o amb cirurgia refractiva. Però la cirurgia refractiva no s’aconsella en l’edat pediàtrica, només després dels 20 o 25 anys d’edat. Controlar la miopia també significa fer un seguiment o vigilància per descobrir a temps possibles complicacions com, per exemple, glaucoma, cataractes o despreniment de retina.

Cada vegada existeix més evidència científica sobre algunes mesures o tractaments utilitzats per prevenir la progressió de la miopia, com serien les següents:

• Col·liri d’atropina. Les gotes d’atropina s’usen amb freqüència per dilatar la pupil·la de l’ull, sovint com a part dels exàmens de la vista o abans i després de la cirurgia ocular. L’atropina en dosis baixes també pot retardar l’evolució de la miopia, sense ocasionar efectes secundaris.
• Passar més temps a l’exterior. Passar temps a l’exterior durant la infància, l’adolescència i els primers anys de l’edat adulta pot disminuir el risc de tenir miopia més endavant.
• Lents de contacte o ulleres de desenfocament perifèric o alteració del contrast. S’ha comprovat que un tipus de lent de contacte de doble enfocament fa una mica més lent el desenvolupament de la miopia.
• Ortoqueratologia. Es tracta d’una lent de contacte rígida que s’usa a les nits de manera temporal i que modifica la forma de la còrnia. Aquest tipus de lent no es porta durant el dia. Diversos estudis han demostrat que aquesta teràpia pot fer més lent l’avanç de la miopia.

Quines altres coses cal tenir en compte?

La miopia s’associa amb una varietat de complicacions, com les següents:

• Males experiències escolars. Els nens amb miopia o altres problemes de visió poden endarrerir-se en la lectura o en l’obtenció d’altres aptituds acadèmiques, tenir dificultat amb les interaccions socials i baixa autoestima.
• Reducció de la qualitat de vida. Si la miopia no es corregeix, pot impedir realitzar bé les tasques quotidianes o gaudir de les activitats normals que ha de realitzar el nen.
• Fatiga ocular. Si no es corregeix, la miopia pot causar fatiga ocular continuada i mal de cap.
• Menor seguretat. La seguretat de la persona i la dels altres pot veure’s compromesa si es té un problema de visió. Això pot ser realment greu en adults si es condueix un automòbil o es treballa amb maquinària pesada.
• Altres problemes dels ulls. La miopia suposa un risc més alt de despreniment de retina, glaucoma, cataractes i altres afeccions oculars greus.

Algunes recomanacions per afavorir la salut ocular i la visió inclouen el següent:

• Realitzar revisions o exàmens oculars de forma regular.
• Protegir els ulls del sol.
• Usar ulleres de protecció en fer esport o activitats que puguin fer mal als ulls.
• Usar una bona il·luminació per llegir.
• Usar lents correctores graduades segons s’indiqui.
• Cuidar de les ulleres o les lents de contacte graduades segons s’indiqui.
• Descansar la vista cada 20 minuts de l’ordinador o altra activitat en què s’hagi de mirar de prop i dirigir la vista a alguna cosa que estigui a més distància durant 20 segons.
• Alimentar-se de manera saludable.
• Fer exercici regularment.
• Controlar les malalties, com la pressió arterial alta o la diabetis, que puguin afectar la visió.
• No fumar.

Si apareixen alguns dels següents símptomes, s’ha de demanar atenció mèdica d’emergència:

• Aparició sobtada de moltes mosques volants, que són taques o línies diminutes que semblen anar a la deriva pel camp de visió.
• Llampades de llum en un o tots dos ulls.
• Una ombra grisa semblant a una cortina que cobreix tot o part del camp de visió.
• Una ombra en la visió exterior, o lateral o perifèrica.

Aquests són signes d’advertència que la retina s’està desprenent de la part posterior de l’ull. Aquesta situació és una emergència mèdica que necessita un tractament ràpid. Una miopia important s’associa a més risc que es doni un despreniment de retina.