Microbiota i càncer infantil: com cuidar-la durant i després d'un tractament oncològic
Cada vegada sentim a parlar més de la microbiota, però sabem realment què és i per què és tan important cuidar-la, especialment en nens i adolescents que han passat per un procés oncològic?
Des de la Unitat SEGUIM de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, i en el marc del projecte Seguim en Forma, volem apropar aquest concepte a les famílies amb un missatge clar: no tot està sota el nostre control, però sí que hi ha hàbits quotidians que poden ajudar a protegir la salut intestinal i general dels nostres fills i filles.
Què és la microbiota i per què és important cuidar-la?
La microbiota està formada per milions de microorganismes que viuen principalment al nostre intestí, encara que també són presents a la pell, la boca o les mucoses. Lluny de ser “enemics”, aquests bacteris compleixen funcions essencials:
Ajuden a digerir els aliments.
Col·laboren en la producció de vitamines (com la K i algunes del grup B).
Participen en la defensa davant d’infeccions.
Després de tractaments com la quimioteràpia o l’ús freqüent d’antibiòtics, la microbiota pot veure’s alterada. Per això, cuidar-la és especialment rellevant durant el seguiment d’un procés oncològic, encara que els hàbits que la protegeixen són beneficiosos per a tota la població.
És important recordar que els primers anys de vida són clau per al seu desenvolupament, però també que la microbiota pot modular-se al llarg de tota la vida mitjançant l’alimentació, l’activitat física i l’entorn.
Alimentació i microbiota: què hem de tenir en compte?
Prebiòtics: són l’“aliment” dels bacteris beneficiosos. Es troben sobretot en la fibra vegetal.
Probiòtics: contenen bacteris vius beneficiosos, com Streptococcus thermophilus, Lactobacillus bulgaricus, Lactobacillus casei o Bifidobacterium, presents en iogurts i alguns aliments fermentats, com el quefir.
És important recordar que, en nens i nenes en tractament oncològic o amb neutropènia, el consum de probiòtics vius s’ha de consultar amb l’equip mèdic, ja que no sempre estan indicats.
Els productes ultraprocessats, rics en sucres, greixos saturats o edulcorants, poden alterar l’equilibri de la microbiota i afavorir el creixement de bacteris menys beneficiosos. No es tracta de prohibir, sinó de reservar-los per a ocasions puntuals i no tenir-los com a opció habitual a casa.
Un aliat poc conegut: el midó resistent
Alguns aliments rics en midó, com l’arròs, la pasta o la patata, quan es cuinen i es refreden, generen midó resistent. Aquest tipus de fibra no es digereix completament i arriba al intestí gruixut, on serveix d’aliment per als bacteris beneficiosos i ajuda a reduir els pics de glucosa després dels àpats.
Incloure aquest tipus de preparacions és una manera senzilla i pràctica de donar suport a la microbiota sense canviar radicalment la dieta habitual.
Estratègies pràctiques per al dia a dia
Portar aquestes recomanacions a la pràctica no sempre és fàcil, especialment després d’un procés de malaltia. Algunes estratègies que solen ajudar són:
Fer una llista de verdures acceptades i repartir-les al llarg de la setmana, encara que sigui en petites quantitats.
Canviar progressivament a cereals integrals, provant diferents opcions fins a trobar les més acceptades.
Planificar un menú setmanal bàsic, que sigui variat i que ajudi a no oblidar grups importants com les llegums. Les quantitats recomanades són les següents:
Verdura: en tots els dinars i sopars.
Carn: 3-4 vegades a la setmana, 1 vegada carn vermella.
Peix: 2-3 vegades a la setmana.
Ou: 3-4 vegades a la setmana.
Llegums: 3-4 vegades a la setmana. Els dies de llegums no cal introduir proteïna animal.
Pasta/cuscús: 2-3 vegades a la setmana.
Arròs: 2-3 vegades a la setmana.
Patata/moniato/iuca: 2-3 vegades a la setmana (es pot utilitzar qualsevol dels tres).
Quinoa, pa, plàtan, blat de moro: 2-3 vegades a la setmana (es pot utilitzar qualsevol dels quatre).
Implicar els nens i adolescents en la compra, la cuina i la planificació dels àpats.
Donar exemple des de la família: menjar junts i compartir els mateixos plats reforça hàbits saludables.
Cuidar l’entorn: si certs productes no són a casa, és més fàcil establir límits sense conflicte.
Moltes vegades, l’èxit no depèn només del menjar, sinó del context, les rutines i la coherència familiar.
Cuidar la microbiota no va d’aconseguir-ho tot perfecte, sinó de sumar petits gestos sostinguts en el temps. Una alimentació variada, rutines estables i un entorn familiar coherent poden marcar la diferència en la salut i el benestar de nens, adolescents i de tota la família.
Esta información es de carácter divulgativo y no sustituye la tarea de los equipos profesionales de la salud. Si necesitas ayuda, ponte en contacto con tu profesional de referencia.
Els antibiòtics són coneguts per tenir un efecte en els bacteris que causen infeccions, però, també poden reduir la flora bacteriana beneficiosa per a l'organisme. És per això que hem de seguir sempre les indicacions del pediatre.
La microbiota intestinal és el nom que rep la població de 100 bilions de microorganismes que habiten en els nostres intestins i que els experts ja consideren com un òrgan més. La seva importància resideix en una sèrie de funcions que realitza indispensables per al nostre organisme.
La microbiota intestinal juga un paper vital en la nostra salut. Factors com la dieta, l'estrès i el somni afecten el seu equilibri. Una dieta rica en fibra, amb varietat d'aliments vegetals, promou la diversitat bacteriana. Prioritza greixos saludables com l'oli d'oliva i consumeix aliments fermentats com el iogurt natural per a millorar la salut intestinal. Aquests consells ajuden a mantenir una microbiota equilibrada, crucial per a la salut general.
Hi ha una homogeneïtzació global del menjar, a tot el món cada cop mengem més semblant, per la qual cosa hem anat perdent diversitat i riquesa gastronòmica. Això és degut a molts factors, però, entre ells, les tendències juguen un paper molt important.
