Cada cop cuinem menys i incloem menys varietat d'aliments, moltes vegades perquè els substituïm per elaborats o aliments més processats. A més, hi ha una homogeneïtzació global del menjar, a tot el món cada cop mengem més semblant, per la qual cosa hem anat perdent diversitat i riquesa gastronòmica. Això és degut a molts factors, però, entre ells, les tendències juguen un paper molt important.
Diàriament, ens arriben notícies i noves tendències de productes, dietes o corrents al voltant de l'alimentació, que poden acabar confonent el consumidor. És per això que fa uns anys la Fundació Alícia va crear un Observatori Permanent de Tendències (OPTAlícia), amb l'objectiu de conèixer i estudiar aquelles que van apareixent i influeixen que i com ens alimentem i, des d'una mirada holística i transversal, les interpretem amb coneixement i criteri per apropar-ne algunes a la població general.
Repassem dues de les tendències que venen i val la pena conèixer-les, tant per salut de les persones com del planeta.
Una microbiota feliç
Els humans som contradictoris. Mentre creix l'interès per les dietes low-carb (baixes en hidrats de carboni), la dieta cetogènica o les dietes riques en proteïnes, també incrementa l'interès per la microbiota intestinal i els seus millors aliats com els aliments probiòtics o els aliments rics en fibra prebiòtica, alguns dels quals estan limitats a les tres primeres dietes de moda esmentades.
L'impacte de la microbiota intestinal en la salut i la seva relació amb l'alimentació és un dels camps emergents i amb més investigació i evidència científica dels darrers anys, ja que s'ha demostrat que el que mengem hi té un impacte.
Una microbiota saludable és bàsica per prevenir el desenvolupament de determinades malalties com ara la diabetis, l'obesitat o algunes al·lèrgies. Sabies que la millor manera de cuidar els nostres bacteris és seguir el patró de dieta Mediterrània? Sí, la que ja hem explicat diverses vegades.
Aquest patró ens assegura tant la fibra en general com la fibra prebiòtica, el menjar preferit dels nostres bacteris bons, i també aquells aliments fermentats (o aliments probiòtics) com el iogurt, el quefir, els formatges, begudes fermentades com la kombutxa o certes verdures confitats o fermentades. Així que sí, és interessant seguir la tendència microbiota friendly, sense deixar que les marques ens enganyin afegint les paraules microbiota, prebiòtics o probiòtics en aquest tipus de productes. Pots trobar més informació en aquest article i també al llibre “La ciència de la microbiota”, de la periodista científica Cristina Sáez i Fundació Alícia.
Més proteïna sostenible
El consum de proteïnes s'ha disparat en tot el món en les últimes dècades. Hem passat de menjar entre 61-64 grams diaris en la dècada dels 60, a incrementar-ne fins a 75-80 grams al dia en els 2000, segons explica el dietista-nutricionista Aitor Sánchez al seu llibre “Què passa amb la nutrició?”.
Hi ha més evidència i preocupació sobre la relació entre la producció de proteïnes i el seu impacte en el canvi climàtic. Per això, les recomanacions i tendències actuals es basen, per una banda, en reduir el consum de carn i que aquesta sigui de qualitat i proximitat i, de l'altra, fomentar el consum de la proteïna vegetal. Això ha generat un increment de productes al mercat i també un augment del nombre de persones que segueixen dietes vegetarianes i veganes, on la seva font de proteïnes es basa en els llegums i derivats com el tofu, tempeh o soja texturitzada, cereals i pseudocereals i els seus derivats com el seitan, fruits secs, llavors i algues, entre d'altres.
Per aquest motiu i perquè la gent cada cop cuina menys, moltes vegades es recorre a productes mimètics a la carn fets amb ingredients vegetals, que no significa que siguin més sans, ja que molts també són ultraprocessats i contenen greixos no saludables, excés de sal, sucre i gran quantitat d'additius. Es recomana doncs més proteïna vegetal, però això sí, provinents d'aliments frescos i poc elaborats, i evitant ultraprocessats com hamburgueses, salsitxes o entrepans, entre d'altres.
Una altra font de proteïna interessantíssima pel seu impacte sostenible positiu són els musclos. A banda de ser un aliment gastronòmicament excel·lent i arrelat a la nostra cuina, prové de cultius regeneratius que fomenten un ecosistema divers amb un impacte ecològic mínim.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Fundació Alícia és un centre que investiga productes i processos gastronòmics; innovant i treballant per a millorar l’alimentació de les persones, posant especial atenció a les que tenen restriccions alimentàries i altres problemes de salut.
La Ciencia de la Microbiota. Cómo alimentar a tus bacterias intestinales y cuidar tu salud cocinando. Cristina Sáez, Fundació Alícia. (2022). Editorial Planeta.
¿Qué pasa con la nutrición? Los grandes debates sobre nutrición que necesitas aclarar. Aitor Sánchez García (2023). Ediciones Paidós.
Informe del consumo alimentario en España 2022. MAPA (Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación) (2022).
Tendencias que marcarán las nuevas formas de consumo. Diario de Gastronomía (2024).
Proteínas vegetales, algas o bebidas probióticas funcionales, tendencias en el Food 4 Future. Restauración Colectiva (2024).
Es tracta d'una bona eina per a ajudar els nens a agafar el llapis correctament per a l'aprenentatge posterior de l'escriptura. No t'ho creus? Prova-ho!
Nadal pot ser una bona ocasió per començar a instaurar petits grans canvis en els nostres hàbits, que després acabin formant part de la nostra quotidianitat familiar.
Enregistrament del seminari web, realizat per la Unitat de Gastroenterologia, Hepatologia y Nutrició de l'Hospital SJD, amb les claus per a seguir una dieta vegetariana saludable i nutritiva.
Enregistrament del webinar sobre com mantenir una alimentació saludable, equilibrada i variada que, a més, sigui respectuosa amb el medi ambient i econòmica. De la mà de Mireia Termes Escalé, dietista – nutricionista especialitzada en nutrició pediàtrica del Servei de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
