Protecció de menors en entorns digitals: què inclou el nou projecte de llei?
Des dels telèfons intel·ligents fins a la intel·ligència artificial, les noves tecnologies són una realitat present en la nostra vida quotidiana. Per als nens, nenes i adolescents, l'espai digital representa un món infinit de possibilitats i suposen un canvi radical en la manera d'interactuar amb el seu entorn respecte de les generacions anteriors. No obstant això, malgrat la familiaritat amb aquestes tecnologies, inherents al seu estil de vida, no està exempta de riscos per als nadius digitals.
L'esborrany de l'avantprojecte de llei per a la regulació dels entorns digitals que acaba de presentar el Govern pretén reforçar la protecció dels menors en l'àmbit digital mitjançant la incorporació de mesures que afavoreixin la seva seguretat a Internet i les xarxes socials.
Per a això, la nova proposta del Govern, secundada pels ministeris de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Joventut i Infància, Transformació Digital i Drets Socials, Consum i Agenda 2030, recull les principals línies d'actuació i mecanismes per a aconseguir entorns digitals segurs.
Control parental
Els dispositius electrònics, com telèfons intel·ligents, tauletes, ordinadors i videoconsoles, hauran d'incorporar de fàbrica la funció de control parental digital i implementar sistemes de verificació d'edat que siguin "efectius i obligatoris", segons la proposta de llei, que les famílies podran configurar en cada cas, en funció de l'edat i les necessitats dels menors.
L'activació del control parental pot ser una oportunitat per a revisar els hàbits de consum de pantalles de tota la família i explicar als menors els riscos de determinats serveis i plataformes.
L'edat d'accés i registre en xarxes socials s'eleva fins als 16 anys, actualment si situa a partir dels 14 anys, i s'implantaran sistemes de verificació d'edat per defecte en els dispositius, superiors als existents.
De la mateixa manera, els menors de 18 anys tindran prohibit visitar plataformes digitals que utilitzin mecanismes aleatoris de recompensa, amb lògiques similars a les dels jocs d'apostes, presents en molts videojocs i pàgines web.
Per a evitar possibles addiccions, les famílies han d'estar atentes a senyals d'alarma en els seus fills. Com ocorre amb les addiccions a substàncies, els joves que mostren addiccions comportamentals poden experimentar una necessitat cada vegada més elevada d'estar connectats, amb més freqüència o durada, i síndrome d'abstinència davant la privació, caracteritzat per malestar com a tristesa, irritabilitat i inquietud física.
La principal preocupació de la majoria de les famílies gira entorn de l'ús excessiu dels dispositius electrònics i el nombre d'hores que passen davant d'alguna pantalla. No es tracta de prohibir l'ús d'Internet en l'era tecnològica, sinó d'educar en l'ús adequat de la xarxa.
Revisió pediàtrica periòdica
La nova llei proposa integrar un examen específic per a identificar addiccions i usos problemàtics de les tecnologies en menors dins del programa de revisió del nen sa. Aquest programa abasta visites des del naixement fins als 14 anys i compta amb la participació de matrones, infermeres i pediatres dels equips d'atenció primària.
Els pediatres coincideixen en la necessitat de dur a terme avaluacions del temps d'exposició a les pantalles i els seus efectes en la salut física i mental, estar atents a signes d'addicció i canvis de comportament i destaquen la importància de promoure hàbits saludables que incloguin activitats a l'aire lliure, exercici físic i relacions socials fora de l'àmbit digital.
Marc legal per als nous delictes digitals
L'avantprojecte de llei també recull modificacions en el Codi Penal per a fer front als delictes emergents en la xarxa, com el ciberbullying, assetjament sexual o grooming, o la difusió de material pornogràfic a menors d'edat. D'acord amb el document, els mecanismes proposats van des de la instauració d'una ordre d'allunyament virtual “de xarxes socials, fòrums, plataformes de comunicació o qualsevol altre lloc en l'espai virtual”, fins a condemnes legals per als qui difonguin imatges i veus falses amb eines d'intel·ligència artificial, conegudes com deepfakes, sense consentiment.
Alfabetització digital
En l'àmbit educatiu, es buscarà potenciar l'educació en ciutadania digital, alfabetització mediàtica, privacitat, protecció de dades i propietat intel·lectual. Els centres educatius també podran regular l'ús de telèfons mòbils i altres dispositius personals a les aules.
L'alfabetització digital no sols consisteix a saber utilitzar un aparell digital, sinó també a entendre com aquestes tecnologies poden millorar la nostra vida diària i siguem més productius i eficients amb ella.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Les noves tecnologies formen part del nostre dia a dia, sobretot els joves que han nascut amb ella. Si s'utilitza adequadament, la tecnologia és una potent eina d'aprenentatge però si no aprenem a usar-la de forma correcta, es converteix en una arma de doble tall. Com podem guiar-los per a un ús responsable?
Cada cop hi ha més famosos anunciant jocs d’apostes online. Presentadors o esportistes d’elit es fiquen a les nostres llars arribant als nostres joves, per convidar-los a jugar sense que ningú els adverteixi dels perills que això representa. El resultat: el nombre de jugadors infantils s’ha quadruplicat en només dos anys, i un estudi realitzat per la Comissió d'Apostes, suggereix que 450.000 nens d'entre 11 i 16 anys aposta periòdicament, nombre més alt que el dels menors que han pres drogues, alcohol o fumat.
Les tecnologies de la informació i comunicació (enendavant TIC) han implicat canvis qualitatius en el funcionament familiar, creant nous escenaris d’interacció i reorganitzant els patrons relacionals familiars actuals.
Enregistrament del seminari web sobre què podem fer, com a família, per conviure de manera saludable amb les noves tecnologies o detectar un possible transtorn d'adicció a les pantalles. Amb l'Elena Flores Márquez, psicòloga clínica de la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital Sant Joan de Déu.
