Protecció de menors en entorns digitals: què inclou el nou projecte de llei?

Des dels telèfons intel·ligents fins a la intel·ligència artificial, les noves tecnologies són una realitat present en la nostra vida quotidiana. Per als nens, nenes i adolescents, l'espai digital representa un món infinit de possibilitats i suposen un canvi radical en la manera d'interactuar amb el seu entorn respecte de les generacions anteriors. No obstant això, malgrat la familiaritat amb aquestes tecnologies, inherents al seu estil de vida, no està exempta de riscos per als nadius digitals. 

L'esborrany de l'avantprojecte de llei per a la regulació dels entorns digitals que acaba de presentar el Govern pretén reforçar la protecció dels menors en l'àmbit digital mitjançant la incorporació de mesures que afavoreixin la seva seguretat a Internet i les xarxes socials. 

Per a això, la nova proposta del Govern, secundada pels ministeris de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Joventut i Infància, Transformació Digital i Drets Socials, Consum i Agenda 2030, recull les principals línies d'actuació i mecanismes per a aconseguir entorns digitals segurs.
 

Control parental 

Els dispositius electrònics, com telèfons intel·ligents, tauletes, ordinadors i videoconsoles, hauran d'incorporar de fàbrica la funció de control parental digital i implementar sistemes de verificació d'edat que siguin "efectius i obligatoris", segons la proposta de llei, que les famílies podran configurar en cada cas, en funció de l'edat i les necessitats dels menors. 

L'activació del control parental pot ser una oportunitat per a revisar els hàbits de consum de pantalles de tota la família i explicar als menors els riscos de determinats serveis i plataformes. 

Els experts recorden que l'accés a les noves tecnologies ha de ser guiat i supervisat i, encara que no existeix una fórmula màgica, la vigilància i l'acompanyament són imprescindibles per a l'educació digital saludable.
 

Augment de l'edat d'accés

L'edat d'accés i registre en xarxes socials s'eleva fins als 16 anys, actualment si situa a partir dels 14 anys, i s'implantaran sistemes de verificació d'edat per defecte en els dispositius, superiors als existents.

De la mateixa manera, els menors de 18 anys tindran prohibit visitar plataformes digitals que utilitzin mecanismes aleatoris de recompensa, amb lògiques similars a les dels jocs d'apostes, presents en molts videojocs i pàgines web. 

Per a evitar possibles addiccions, les famílies han d'estar atentes a senyals d'alarma en els seus fills. Com ocorre amb les addiccions a substàncies, els joves que mostren addiccions comportamentals poden experimentar una necessitat cada vegada més elevada d'estar connectats, amb més freqüència o durada, i síndrome d'abstinència davant la privació, caracteritzat per malestar com a tristesa, irritabilitat i inquietud física.

La principal preocupació de la majoria de les famílies gira entorn de l'ús excessiu dels dispositius electrònics i el nombre d'hores que passen davant d'alguna pantalla. No es tracta de prohibir l'ús d'Internet en l'era tecnològica, sinó d'educar en l'ús adequat de la xarxa.

Revisió pediàtrica periòdica

La nova llei proposa integrar un examen específic per a identificar addiccions i usos problemàtics de les tecnologies en menors dins del programa de revisió del nen sa. Aquest programa abasta visites des del naixement fins als 14 anys i compta amb la participació de matrones, infermeres i pediatres dels equips d'atenció primària. 

Els pediatres coincideixen en la necessitat de dur a terme avaluacions del temps d'exposició a les pantalles i els seus efectes en la salut física i mental, estar atents a signes d'addicció i canvis de comportament i destaquen la importància de promoure hàbits saludables que incloguin activitats a l'aire lliure, exercici físic i relacions socials fora de l'àmbit digital.

Marc legal per als nous delictes digitals

L'avantprojecte de llei també recull modificacions en el Codi Penal per a fer front als delictes emergents en la xarxa, com el ciberbullying, assetjament sexual o grooming, o la difusió de material pornogràfic a menors d'edat. D'acord amb el document, els mecanismes proposats van des de la instauració d'una ordre d'allunyament virtual “de xarxes socials, fòrums, plataformes de comunicació o qualsevol altre lloc en l'espai virtual”, fins a condemnes legals per als qui difonguin imatges i veus falses amb eines d'intel·ligència artificial, conegudes com deepfakes, sense consentiment.

Alfabetització digital

En l'àmbit educatiu, es buscarà potenciar l'educació en ciutadania digital, alfabetització mediàtica, privacitat, protecció de dades i propietat intel·lectual. Els centres educatius també podran regular l'ús de telèfons mòbils i altres dispositius personals a les aules. 

L'alfabetització digital no sols consisteix a saber utilitzar un aparell digital, sinó també a entendre com aquestes tecnologies poden millorar la nostra vida diària i siguem més productius i eficients amb ella.