Fixar-se només en el pes o l'Índex de Massa Corporal (IMC) pot generar estigma, culpa i mala vinculació amb els equips de salut. Per això, cal treballar des d’una mirada no estigmatitzant en què el llenguatge sigui neutre i centrat en la persona, i els objectius es basin en els hàbits i el benestar, no en xifres. Les persones que viuen amb obesitat sovint han rebut missatges de retret. Així doncs, el punt de partida ha de ser el contrari: l'acompanyament.
Voler estar més a gust amb el propi cos és legítim i molt comú a l'adolescència. El que marca la diferència no és el desig, sinó el camí que es tria i la urgència amb què es viu. Quan el malestar es torna desbordant (el pensament de necessito canviar ja) és quan poden aparèixer conductes de risc.
Tres coses que no convé barrejar
Per ajudar l'adolescent a rebaixar la pressió i treballar la consciència sense caure en la culpa, és important guiar-lo perquè diferenciï els següents tres plans:
Identitat: Sé qui soc i cap a on vull anar.
Salut: Què necessita el meu cos per estar fort i segur?
Malestar: Necessito resultats ja o em desbordo.
La identitat i la cura de la salut poden conviure tranquil·lament. El que cal acompanyar és quan el malestar pren el control i empeny a decisions ràpides i poc segures.
Ajudar l'adolescent a separar identitat, salut i malestar sol rebaixar molt la pressió i és una manera de treballar la consciència sense caure en la culpa. Font de la imatge: AdobeStock.
Menjar per gana o per ganes
Ingerir aliments és una conducta, i com tota conducta està influïda per les emocions. És molt habitual menjar per avorriment, per ansietat o per tristesa: les emocions ens porten sovint a buscar aliments saborosos com a recompensa immediata.
Entendre-ho no és per culpabilitzar l’adolescent, sinó per poder acompanyar-lo. Quan reconeixem què hi ha darrere d'una ingesta,podem treballar estratègies de regulació emocional més saludables: distreure'l, planificar rutines, generar activitats incompatibles amb el menjar, o oferir-li el nostre suport.
La clau del canvi d'hàbits: A-B-C
Tota conducta té un Antecedent (què passa abans) i es manté per una Conseqüència (què passa després). Entendre l'abans i el després d'un hàbit és el que ens permet modificar-lo, en comptes de lluitar només contra la conducta.
Quan reconeixem què hi ha darrere d'una ingesta, podem treballar estratègies de regulació emocional més saludables. Font de la imatge: AdobeStock.
El semàfor de seguretat
Una manera senzilla de parlar-ne en família és fer servir la imatge d'un semàfor. No es tracta de renunciar a l'objectiu de sentir-se millor, sinó de treure-li perill al camí. El semàfor ajuda a veure quines conductes acompanyen, quines convé revisar i quan és necessari consultar amb l’especialista de la salut més adient.
Quan volem millorar la salut d’un adolescent, l'alimentació és important, però no és l'únic aspecte que cal tenir en compte. Per generar canvis sostenibles que es puguin mantenir en el temps, també cal treballar altres hàbits que influeixen en la salut:
L'alimentació: cal adoptar hàbits saludables que s’adaptin als gustos, preferències i possibilitats de cada família.
El descans: tenir uns bons hàbits de son milloren la salut i la percepció de sentir-se bé.
L'activitat física: trobar maneres de moure's que siguin divertides i agradables augmenta l'autoestima i facilita les relacions amb iguals.
El benestar emocional: com ens sentim i la manera en què gestionen els problemes o conflictes condicionen tot el procés.
El context cultural i socioeconòmic: és important adaptar les propostes a la realitat de cada família i ajudar-les a buscar recursos.
Hi ha una premissa que no hem d’oblidar mai: de vegades no és que la persona no vulgui fer un canvi, és que en aquell moment no pot fer-ho. Per això l'acompanyament professional és tan important: cal treballar amb fulls en blanc i no amb camins predeterminats.
De vegades no és que la persona no vulgui fer un canvi, és que en aquell moment no pot fer-ho. Font de la imatge: AdobeStock
Com acompanyar des de casa?
Parlar de salut i benestar, no de pes ni de xifres.
Evitar comentaris sobre el cos —propi o dels altres— i les comparacions.
Fixar-se en els petits passos i celebrar-los, més que buscar grans resultats ràpids.
Mantenir uns hàbits familiars estables i compartits: àpats regulars, son suficient, moviment agradable.
Acompanyar l’ús de xarxes socials i parlar de com influeixen en la manera de mirar-se.
Recolzar-se en els equips de salut sempre que aparegui un dubte o un senyal de la zona vermella.
Quan consultar amb l'equip de salut de referència?
Si detecteu conductes de la zona vermella, un malestar que no baixa, aïllament o canvis importants en l'alimentació o en l'estat d'ànim, comenteu-ho amb l'equip de salut de referència. Demanar ajuda a temps no és exagerar: és tenir cura.
L’objectiu final no és una xifra a la bàscula, sinó millorar els hàbits, el benestar i la qualitat de vida, i construir una relació més amable amb el propi cos.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) constitueixen un grup de desordres mentals que es caracteritzen per una conducta alterada en relació a la ingesta alimentària i pensaments erronis en relació a la dieta, el pes i figura corporal. És important conèixer els TCA per poder prevenir-los a temps.
És important conèixer els factors de risc i els senyals d'alerta per poder detectar a temps possibles casos. No obstant això, és encara més important conèixer de quina manera podem prevenir l'aparició d'aquestes conductes no desitjades.
El primer cop que el nostre fill o filla es queixa de que està gras, és possible que ens sorprengui, però el cert és que es tracta d’una situació cada cop més habitual per a molts pares i mares, que veuen com els seus fills es preocupen pel volum del seu cos.
